El crowdfunding es consolida com a eina de finançament de la recerca a Europa

Qui finança la recerca a Europa? Doncs en gran part el micromecenatge (crowdfunding). Així ho confirma l’estudi Analysis of Emerging Reputation and Funding Mechanisms in the Context of Open Science 2.0 de l’empresa Open Evidence, la primera empresa derivada (spin-off) de la UOC.

L’estudi, finançat per la Comissió Europea, va detectar que l’any 2014, 45 plataformes de crowdfunding a Europa —de les quals 6 són espanyoles—van recaptar 10.000 milions de dòlars a través del finançament col·lectiu en tota la Unió Europea. Al Regne Unit, on aquest mètode de finançament té més pes, la filantropia va aportar 2.000 milions d’euros.

L’estudi d’Open Evidence demostra i analitza el canvi de model del finançament de la recerca a Europa, que viu una implicació social més important amb el crowdfunding i la filantropia. Un dels responsables de l’estudi, David Osimo, indica que aquestes noves eines 2.0 de finançament científic permeten «una selecció més flexible dels temes que s’han de finançar, pel fet de no dependre exclusivament d’organismes públics, i ajuden a sufragar projectes més petits que, per les dimensions que tenen, no són susceptibles de rebre recursos de convocatòries públiques molt competitives, com les de la Unió Europea». Afegeix, a més, que «amb la crisi econòmica, les institucions disposen de menys recursos i limiten les prioritats de recerca als seus interessos governamentals».

El responsable d’Open Evidence afirma que gràcies al crowdfunding «es poden finançar temes que desperten sensibilitat en la societat», com ara «les recerques relacionades amb la salut, que són les que solen interessar més les persones que participen en aquest tipus de campanyes de micromecenatge».

Pel que fa a la necessitat d’adaptació dels investigadors per a obtenir finançament en una societat en la qual la comunicació virtual i les xarxes socials tenen cada vegada més pes, David Osimo alerta que «no tan sols cal saber investigar, també comunicar». «La comunicació encara té més importància quan cal convèncer els ciutadans del carrer per a aconseguir un bon nombre de petites donacions per a un projecte de recerca», reflexiona David Osimo, descrivint el que és la «ciència oberta 2.0» en relació amb la implicació de la societat mitjançant aquestes dinàmiques generades per les xarxes socials. «Els investigadors que tinguin una estratègia comunicativa millor tindran més possibilitat d’obtenir finançament», puntualitza.

L’estudi d’Open Evidence conclou que encara que aquestes noves vies de finançament són complementàries de les tradicionals, és a dir, de la participació en convocatòries públiques, a més obliguen la comunitat científica a connectar millor amb la societat i el mercat. «Les noves fórmules de finançament permeten analitzar si un àmbit temàtic genera interès en la societat o no », apunta David Osimo.

Entre els punts febles de la ciència 2.0 que observen els investigadors d’Open hi ha la gran fragmentació de plataformes de crowdfunding, fins al punt que «moltes universitats creen la seva plataforma pròpia», aclareix Osimo. L’estudi també va constatar que la gran majoria dels projectes científics que aposten per finançar-se amb nous mètodes no aconsegueixen el seu objectiu.

Malgrat això, Osimo indica que les iniciatives que sí que aconsegueixen obtenir finançament per aquestes vies marquen un nou camí que implica una participació social més important a l’hora de decidir el futur de la recerca científica. Per al responsable d’Open Evidence cal tenir en compte que actualment «els investigadors dediquen mesos a preparar les seves propostes per a les grans convocatòries públiques —per intentar obtenir finançament— que impliquen molta paperassa i tenen un alt percentatge de fracàs, a diferència del temps que cal dedicar a una campanya de micromecenatge que comporta procediments molt senzills».

L’anàlisi final de l’empresa derivada de la UOC estima que el futur del finançament científic passa per la implicació de diferents actors, com ara els governs, la filantropia i la societat en general. «A diferència de les convocatòries públiques, la societat en general tindrà un paper determinant a l’hora de jutjar les recerques que s’han de fer», indica Osimo. «Per a comptar amb la filantropia o el crowdfunding, els investigadors s’han d’acostar al món de l’emprenedoria, han de convèncer pel contingut i no perdre temps en burocràcia», aclareix.

Open Evidence és la primera empresa derivada de la UOC i s’especialitza en la recerca socioeconòmica i tecnicocientífica basada en l’evidència. És formada per un equip de professors, investigadors i consultors de més de vint anys d’experiència, dedicats a oferir serveis de consultoria i elaborar recerques a partir de l’anàlisi de dades.

Font: Universitat Oberta de Catalunya