Dialogar amb un mateix a través de la realitat virtual modifica la perspectiva dels problemes personals

La majoria de la gent parla interiorment per ajudar-se a resoldre problemes personals. Un equip de la Universitat de Barcelona ha fet servir la realitat virtual per esbrinar els efectes de dialogar amb un mateix a través de dos avatars (representacions virtuals). Els resultats del treball, publicat a la revista Scientific Reports,del grup Nature, mostren una millora de l’estat d’ànim dels participants, especialment quan la conversa virtual es manté amb un avatar diferent del participant, en aquest cas amb el cos del Dr. Sigmund Freud. Segons els investigadors, aquest mètode podria servir per ajudar les persones a afrontar problemes personals lleus a partir de modificar la seva perspectiva sobre les qüestions.

L’estudi ha estat desenvolupat per Sofia Adelaide Osimo, Rodrigo Pizarro, Bernhard Spanlang i Mel Slater, investigadors del Grup de Recerca Entorns Virtuals en Neurociències i Tecnologia Experimental (Event Lab), de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

Investigacions recents d’aquest mateix grup han apuntat que quan ens submergim en un cos diferent del nostre a través de la realitat virtual, canvia la nostra percepció de les coses, el nostre comportament i les actituds. En aquest cas, els investigadors volien esbrinar si la il·lusió d’habitar un altre cos permetria adoptar una nova perspectiva i accedir a recursos mentals diferents dels habituals per a la resolució de problemes.

Per portar a terme l’estudi, els investigadors van demanar als vint-i-dos participants que pensessin en un problema personal que els agradaria resoldre. A continuació, havien d’avaluar el seu estat d’ànim i altres indicadors de benestar omplint un qüestionari. La mala relació amb un superior a la feina o l’enyorança per un amic que havia marxat van ser alguns dels problemes vitals que van plantejar.

Escoltar els teus consells a través d’un avatar

En la primera fase de l’experiment, els participants se submergien en un cos virtual que s’assemblava a ells. Aquesta semblança la detectaven quan miraven parts del seu propi cos i també en veure’n reflectida la imatge en un mirall. A més, el cos es movia en sincronia amb els mateixos moviments del participant. Des del seu avatar, havien d’explicar el seu problema a una representació virtual del Dr. Sigmund Freud situada a l’altre costat de la sala virtual. Es va triar la figura de Freud després d’enquestar participants no implicats en l’estudi sobre quina persona popular triarien per parlar sobre un problema personal.

En la fase següent de l’experiment, el participant se submergia en el cos virtual de Freud. Al seu davant veia l’avatar que s’assemblava a ell i escoltava l’explicació del problema personal que havia narrat en la primera fase de l’experiment. Llavors, com a Freud, podia oferir assessorament per abordar el problema.

Després, els participants tornaven a l’avatar del seu propi cos, des del qual veien i escoltaven Freud donant el consell que ells mateixos s’havien donat minuts abans. En aquest cas, el to de la veu estava alterat per dissimular que es tractava de la veu del participant. Els participants podien repetir el procediment fins que consideressin que havien arribat a una resolució adequada per al seu problema.

Una setmana després, es va repetir l’experiment, però en comptes de veure Freud, els participants veien una còpia de si mateixos a l’altra banda de l’habitació virtual. D’aquesta manera, la conversa virtual la tenien directament amb si mateixos.

Dialogar amb l’avatar de Freud millora l’estat d’ànim

Els resultats mostren que l’estat d’ànim i la felicitat dels participants milloraven en els dos casos, però especialment quan rebien els consells a través del cos de Freud en comparació amb els consells donats per l’avatar semblant a cada participant. «Sembla que, submergits en la realitat virtual i des de la perspectiva d’una altra persona, els participants veuen els problemes des d’un punt de vista diferent», reflexiona Mel Slater, coordinador de l’Event Lab i també investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).

Aquesta manera virtual de parlar amb un mateix podria servir per ajudar les persones a afrontar problemes menors, com per exemple l’excés d’autocrítica o de vergonya, que, quan no es controlen, poden arribar a convertir-se en malalties més serioses, i derivar fins i tot en depressions. «El nostre mètode podria servir per començar a abordar qüestions incòmodes de la vida de la gent. A més, en un context en què els pacients reben tractaments de salut mental i especialment teràpies verbals molt per sota de les seves necessitats, la realitat virtual podria ser un enfocament útil i barat abans de l’etapa d’accés a la teràpia psicològica», explica Mel Slater.

Segons l’investigador, aquesta possibilitat és «factible avui en dia gràcies a l’arribada de nous aparells de realitat virtual immersiva d’alta qualitat a preus més raonables i a les grans expectatives de creixement d’aquesta indústria els propers anys».

Respecte a l’ús d’aquest mètode per abordar casos més greus, Mel Slater es mostra cautelós. «Cal tenir en compte que en aquest experiment els participants van presentar problemes personals bastant lleus, i que les avaluacions dels resultats van ser només a través de qüestionaris. Es necessiten més estudis per considerar si les qüestions més greus es podrien abordar amb èxit utilitzant aquest mètode», conclou l’investigador.

Font: Universitat de Barcelona