Identifiquen una alteració bioquímica responsable de la resistència dels tumors cerebrals més agressius

Investigadors de l’Institut de Neurociències de la UAB (INc) han identificat l’alteració bioquímica i molecular que provoca la resistència a la radioteràpia i la quimioteràpia en el glioblastoma, el tumor cerebral més agressiu. La troballa podria permetre, en un futur, dissenyar noves teràpies més eficaces.

El glioblastoma és la manifestació més agressiva dels tumors cerebrals. A causa de l’elevada capacitat invasiva i al seu creixement descontrolat infiltratiu, és un tumor especialment difícil de tractar. Actualment, el tractament establert per als pacients amb aquests tumors consisteix en la combinació de cirurgia (quan és possible), radiació i quimioteràpia. Aquesta teràpia ha resultat ser parcialment eficaç, augmentant la supervivència global dels pacients al voltant de 15 mesos. No obstant això, aquesta aproximació segueix sent ineficaç per eradicar completament les cèl·lules malignes i, per desgràcia, les recurrències són un altre dels fets característics d’aquest càncer.

Un equip d’investigadors de l’Institut de Neurociències de la UAB, juntament amb L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, ha identificat una alteració molecular comuna en el glioblastoma. Els investigadors han observat que les cèl·lules d’aquest tipus de tumor alberguen un defecte intrínsec comú que consisteix en una incapacitat per degradar el seu material genètic durant l’apoptosi, la forma més important de mort cel·lular programada induïda per la radioteràpia i per agents quimioterapèutics.

Aquest defecte està relacionat amb un enzim: l’endonucleasa activada per caspases, DFF40 / CAD (de l’anglès, Death Fragmentation Factor, 40 kDa subunitat/caspase-Activated DNase). Aquest enzim, essencial perquè la cèl·lula degradi el seu ADN durant l’apoptosi, apareix disminuït i localitzat de manera incorrecta dins de les cèl·lules tumorals en comparació amb les no tumorals. Els investigadors han observat que la sobreexpressió de l’enzim permet a les cèl·lules de glioblastoma degradar correctament el seu contingut genòmic, d’acord al que s’espera d’una mort cel·lular apoptòtica.

La degradació de l’ADN durant l’apoptosi és essencial perquè la posterior eliminació de les restes cel·lulars tingui lloc de manera correcta. De fet, la manca de degradació i eliminació del material genètic provinent de cèl·lules malignes podria comportar conseqüències perjudicials per a l’organisme, com ara el rebrot de nous processos tumorals, sovint més agressius que l’original.

Malgrat els esforços realitzats durant l’última dècada, fins ara no s’havia trobat cap defecte genètic ni bioquímic comú en cèl·lules de glioblastoma. La descoberta, els baixos nivells d’expressió de l’enzim endonucleasa DFF40/CAD observats i la deficiència per degradar i compactar de forma adequada el seu material genètic, constitueixen un potencial marcador molecular en aquest tumor. A més, el fet que aquesta alteració s’hagi observat en tots els casos estudiats fa pensar en la seva possible rellevància de cara a entendre l’agressivitat d’aquest càncer. Els investigadors esperen que aquests nous resultats ajudin a entendre millor el que està passant a l’interior del tumor i, potser, permetin dissenyar en un futur noves teràpies més eficaces per a aquesta malaltia letal.

Aquesta troballa és el resultat d’una estreta col·laboració entre la recerca bàsica i la clínica. El doctor Víctor J. Yuste, investigador del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular de la UAB i de l’Institut de Neurociències de la UAB, ha liderat un equip multidisciplinari d’investigadors de recerca bàsica, neurooncòlegs, patòlegs i neurocirurgians del mateix l’Institut de Neurociències, del Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, la Universitat de Barcelona, l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia. La investigació s’ha publicat recentment a la revista Neuro-Oncology, líder en aquest camp.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona