La UE impulsa la iniciativa Núvol Europeu per liderar l’economia basada en les dades massives

La Comissió Europea ha presentat el seu pla per oferir serveis basats en el núvol i les infraestructures de dades a escala mundial perquè la ciència, les empreses i els serveis públics es beneficiïn de la revolució de les dades massives (big data). En una primera fase, aquest projecte se centrarà en la comunitat científica i, amb el temps, s’ampliarà al món dels negocis i al sector públic. El projecte forma part d’un paquet de mesures per enfortir la posició d’Europa i millorar la competitivitat i la cohesió en un mercat únic digital europeu.

blank

Europa interconnectada

Europa és el principal productor de dades científiques del món, però té una infraestructura insuficient i fragmentada que impedeix l’explotació de les dades massives en tot el seu potencial. La Comissió té previst crear un nou núvol obert de la ciència, que oferirà a 1,7 milions d’investigadors europeus i 70 milions de professionals, per reforçar i interconnectar la infraestructura existent. En aquest entorn virtual es podran emmagatzemar, compartir i reutilitzar les dades obtingudes de la recerca finançada per la Unió Europea (UE).

Aquest projecte es desenvoluparà a través de la Infraestructura de Dades Europea, amb la qual es desplegaran les xarxes de banda ampla, les instal·lacions d’emmagatzematge a gran escala i la capacitat dels superequips necessaris per accedir de manera efectiva a grans conjunts de dades emmagatzemades al núvol. La iniciativa facilitarà als investigadors l’accés a les dades i reduirà el cost d’emmagatzematge, a banda de millorar l’anàlisi d’alt nivell. Això pot estimular la competitivitat de la UE, ja que beneficiarà les empreses de nova creació, les pime i les empreses orientades a la innovació, la medicina i la salut pública, com s’ha demostrat amb el Projecte Genoma Humà.

Per desenvolupar aquest projecte, la Comissió iniciarà les accions següents:

– 2016: creació del European Open Science Cloud per a científics europeus i els seus col·laboradors. Aquest magatzem integrarà i consolidarà plataformes d’infraestructures electròniques, agrupant núvols i infraestructures de recerca ja existents, al mateix temps que suportarà i desenvoluparà els serveis basats en el núvol.

– 2017: obertura per defecte de totes les dades científiques produïdes pels futurs projectes de programa Horitzó 2020 de recerca i innovació, per assegurar que la comunitat científica pot reutilitzar l’enorme quantitat de dades que genera.

– 2018: llançament d’una iniciativa emblemàtica (flagship) per accelerar el desenvolupament de tecnologia quàntica, base per a la generació següent de supercomputadors.

– Vers el 2020: desenvolupament i desplegament a escala europea de computació, emmagatzematge i xarxa de dades d’alt rendiment que inclourien dos prototipus de supercomputadors de la generació següent, dels quals un s’inclouria en el rànquing dels tres millors del món.

De retruc, el sector del comerç tindrà fàcil accés a dades d’alt nivell, així com a dades que poden estimular la innovació. Particularment, beneficiarà les pimes, que normalment no tenen possibilitat d’accedir a aquests recursos. La indústria també sortirà guanyant amb aquest projecte, ja que permetrà el desenvolupament de noves tecnologies, com ara xips de baix consum per a la computació d’alt rendiment.

Així mateix, l’Administració pública també podrà beneficiar-se d’aquests recursos computacionals tan potents, atès que podrà oferir uns serveis públics interconnectats més econòmics, millors i més ràpids.

La inversió pública i privada necessària per posar en pràctica la iniciativa europea al núvol s’estima en 6.700 milions d’euros i la Comissió calcula que 2.000 milions s’obtindran dels fons Horitzó 2020. La resta s’espera que provinguin de la inversió pública i privada els propers cinc anys.

Font: RECERCAT