El teletreball augmenta la productivitat de l’empresa

136-teletreballEl 76% dels espanyols que practica el teletreball pensa que és més productiu quan treballa des de casa. I és que enlloc s’està com a casa i sembla que tampoc enlloc no es treballa com a casa. «Redueix les distraccions i augmenta el nivell de satisfacció i el control del treball dels empleats», explica Eva Rimbau, professora dels dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. «Reduir elements de distracció influeix positivament en l’autopercepció de la productivitat dels treballadors i alhora millora la productivitat de l’empresa», explica Rimbau basant-se en l’estudi comparatiu a 298 empleats de dues organitzacions, abans i després de la implantació del teletreball. A Espanya aquestes xifres encara són baixes: només el 8% de les empreses s’hi ha sumat, el 30% de les quals forma part del sector de les TIC.

Les empreses també es beneficien del teletreball. Segons un estudi, les companyies «perceben que augmenta la productivitat, assegura la retenció dels treballadors, redueix la rotació laboral, reforça el seu compromís amb l’organització i millora el rendiment de les persones», afirma Rimbau. Si a més s’hi suma un estalvi de costos de 1.200 € per treballador a l’any, tot indica que «el teletreball és una tendència en alça i no hi ha raons per pensar que s’estancarà».

«Cada cop més empreses donen un dispositiu portàtil als seus treballadors: s’ha passat del 39,3% el 2011 al 61,5% el 2015», explica Rimbau. «Actualment el 22,56% dels treballadors té un dispositiu mòbil d’empresa». Alhora moltes companyies han flexibilitzat l’accés als sistemes des de fora de l’oficina: «Gairebé el 62% de les empreses a l’Estat ho permeten». Són «senyals inequívocs que la gent teletreballa».

El teletreball redueix les distraccions i augmenta la productivitat

Tot i això, el 49% dels espanyols no confia que els seus companys siguin productius fora de l’oficina. L’experta de la UOC afirma que «som igual d’eficients o més si treballem des de casa, on es poden crear les condicions per a no rebre interrupcions». La percepció social del teletreball respon encara a l’antiga idea de presencialitat. Per a Rimbau «és erroni creure que les oficines són entorns òptims de treball». Són llocs «on hi ha moltes distraccions, especialment en espais oberts sense despatxos, que cada cop són més freqüents». Els estudis indiquen que el teletreball redueix les distraccions, explica Rimbau, tot i que afirma que a casa «hi pot haver “temptacions”, però s’ha de tenir en compte la capacitat pròpia del treballador per a autoregular-se».

A Espanya «encara hi ha la percepció que és més productiu treballar per hores que per objectius». Per això és necessari que les empreses «instaurin una cultura de responsabilitat basada en els resultats i el compliment d’objectius», explica. Tot i la percepció que es té dels altres companys, el cert és que el 86% dels espanyols i el 73% dels empleats europeus pensen que les seves vides podrien millorar si poguessin treballar amb més flexibilitat.

A banda, el nivell d’èxit del teletreball depèn de la tasca que s’ha de fer i de si la tecnologia és l’adequada. Per a l’experta, «si les empreses es doten de bons sistemes informàtics que permeten treballar des de qualsevol lloc i la feina que es fa quan es teletreballa implica creativitat, aleshores la productivitat del treballador augmenta».

Perills del teletreball

L’impacte sobre els treballadors pot canviar molt «segons la intensitat amb què teletreballin i segons com es gestioni el teletreball en l’empresa». Mar Sabadell, professora del màster de Prevenció de riscos laborals de la UOC, i Eva Rimbau plantegen alguns dels problemes que poden patir els teletreballadors:

Instal·lacions i espais no adequats per a treballar (pel que fa a ventilació, llum, soroll, cadira, equipament tecnològic, etc.). El dret a la privacitat a la llar fa difícil que els empresaris o les administracions puguin comprovar si les condicions en què treballen són segures.

Rebre menys suport social dels companys, fet que pot reduir el seu benestar psicològic. La complicitat que s’estableix físicament amb els companys és difícil d’assolir si es teletreballa. Per aquesta raó, empreses que ja van néixer basades en el teletreball intensiu (com ara WordPress o Buffer) fan trobades periòdiques en què tots els col·laboradors coincideixen en un mateix espai.

Dificultats per a assistir a formacions presencials ofertes en les instal·lacions de l’empresa. L’ús de tecnologia permet resoldre-ho amb videoconferències, mitjançant aplicacions com Skype o Hangouts, encara que no totes les empreses estan preparades per a oferir aquests suports als seus teletreballadors.

La no-relació amb els caps. Si la cultura de l’empresa no està alineada amb la idea que l’important són els resultats en comptes de la presencialitat, això pot generar la desconfiança dels caps i pot comportar dificultats per a promocionar a llocs de més responsabilitat.

El treball des de casa pot fer borroses les fronteres entre la feina i la vida personal, la qual cosa pot resultar estressant per a algunes persones.

Els teletreballadors acostumen a treballar tot i que estiguin de baixa, la qual cosa és un problema per a recuperar-se adequadament.

Font: Universitat Oberta de Catalunya