Identificats prop de quaranta gens relacionats amb la migranya

La migranya és un dels trastorns neurològics més comuns i afecta una de cada set persones arreu del món. Dolorosa i incapacitant, té un origen multifactorial: hi participen factors ambientals desencadenants i diversos gens alterats en cada individu. Fins ara, es coneixien tretze gens relacionats amb la migranya comuna. Un estudi publicat a la revista Nature Genetics confirma la contribució de deu d’aquests gens coneguts i n’afegeix vint-i-vuit més a la llista de candidats. En el treball internacional, centrat en l’anàlisi de variants genètiques de la migranya freqüents en la població, hi participen el professor Bru Cormand i la seva col·laboradora Cèlia Sintas, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB).

migranya2

L’estudi identifica per primer cop un factor genètic de risc en el cromosoma X en una patologia que és més prevalent en dones que en homes

Migranya: un factor genètic de risc en el cromosoma X

Només una minoria de les persones afectades per la migranya reben diagnòstic i tractament apropiats. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta patologia dolorosa i incapacitant té un gran impacte en la salut pública i és la sisena causa global de discapacitat al món. En l’expressió fenotípica, la patologia és definida amb els criteris diagnòstics de la Societat Internacional de Cefalees (IHS). El nou estudi amplia l’abast del paisatge genètic de la migranya amb la identificació de prop de quaranta gens de susceptibilitat a la malaltia. A més, els experts han identificat per primer cop un factor genètic de risc en el cromosoma sexual X, una troballa de gran interès biomèdic perquè la migranya és més prevalent en dones que en homes.

Aquest estudi multicèntric d’associació a escala genòmica —el més ambiciós realitzat fins ara— s’ha dut a terme amb 59.674 pacients amb aquesta patologia i 316.078 individus control. L’escala del treball ha permès detectar variants genètiques que tenen una contribució individual petita al fenotip però que combinades poden tenir un paper molt rellevant en el desenvolupament de la patologia.

Una patologia força desconeguda i subestimada

Tal com explica el professor Bru Cormand, «la gran novetat d’aquest estudi és l’enorme grandària mostral: prop de 400.000 individus entre casos i controls, dels quals uns 60.000 són subjectes amb migranya». «Això dóna una gran fiabilitat als resultats obtinguts», assenyala l’expert, que és membre també del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) i l’Institut de Recerca Pediàtrica-Hospital Sant Joan de Déu (IRP-HSJD).

El nou treball contribueix a definir amb més precisió els factors genètics que predisposen a la migranya mitjançant estudis d’associació cas-control a escala genòmica (GWAS). Es tracta d’una metodologia que permet identificar variants genètiques comunes de risc a gran escala (és a dir, aquelles que presenten una freqüència més elevada en el grup de pacients que en els controls). L’estudi l’han dirigit els experts Ben Neale (Institut Broad, Boston), Jes Olesen (Universitat de Copenhagen), Daniel Chasman (Escola de Medicina de Harvard, Boston), Dale Nyholt (Universitat Tecnològica de Queensland, Austràlia) i Aarno Palotie (Institut Broad, Boston), que és el coordinador del Consorci Internacional de Genètica de les Cefalees (IHGC). El node català del consorci està integrat per experts de l’Hospital Vall d’Hebron i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, un equip que ja ha col·laborat amb el consorci a identificar altres gens de susceptibilitat a la migranya (Nature Genetics, 2012).

Les disfuncions vasculars, en la diana de la migranya

Encara no hi ha consens científic sobre l’origen de la migranya com a disfunció vascular o neuronal que causa efectes vasculars de forma secundària. Segons el nou estudi, la hipòtesi vascular cobraria protagonisme en l’etiologia de la malaltia. «La majoria dels factors genètics de risc identificats tenen relació amb funcions vasculars o amb la musculatura llisa —de contracció no voluntària— com la que envolta els vasos sanguinis», remarca el professor Cormand. «Per tant, tot i que no es descarten els mecanismes neuronals en la migranya —alguns dels gens identificats són actius específicament al cervell— sembla que la patologia tindria causes principalment vasculars», apunta.

Migranya amb aura versus sense aura

L’estudi se centra en les formes més prevalents de migranya: la migranya sense aura (la més freqüent, amb episodis de cefalees associats amb nàusees o hipersensibilitat a la llum i els sons) i la migranya amb aura, que va acompanyada d’alteracions visuals, debilitat, etc., a més dels símptomes similars als episodis sense aura.

«Estudiant per separat els individus amb migranya amb aura i els que pateixen migranya sense aura, només s’observen factors genètics de risc significatius en el segon tipus. En el cas de la migranya amb aura, no es detecta cap factor genètic de risc significatiu, però això podria ser degut a un problema de mida mostral o bé de disseny de l’estudi, ja que només s’han estudiat les alteracions genètiques freqüents, i les rares també hi podrien tenir un paper important», detalla Cormand.

El nou treball internacional se centra a definir el paisatge genètic de la migranya comuna, sense fer èmfasi encara en el desenvolupament de noves teràpies. «No obstant això —conclou Cormand—, el fet que molts dels gens identificats tinguin en comú el seu paper en la funció vascular marca una via clara de recerca clínica».

Font: Universitat de Barcelona