Terrassa 4.0: Tecnologies i experiències. Lecrintech. Machine Learning

Al llarg de la història, l’economia mundial ha anat creixent, però no de forma contínua i constant sinó que s’ha enfrontat a cicles econòmics de grans creixements i grans depressions. Aquests cicles econòmics, sempre han estat lligats a revolucions industrials, moments històrics en els quals una sèrie d’invents i descobriments produeixen una transformació econòmica radical a nivell global. A la primera revolució industrial, la invenció de la màquina de vapor i els primers telers, revolucionà la indústria tèxtil, que inicialment va provocar un empitjorament de les condicions dels treballadors i la fallida de qualsevol taller que no utilitzava la nova tecnologia, al no poder suportar la baixada de preus de la tela. A la segona revolució industrial, van ser els nous motors d’explosió i elèctrics que, junt amb la producció en cadena a les fàbriques, van transformar tota l’economia mundial. La tercera revolució, aquesta molt més present en l’actualitat, és la tecnologia i la Internet, la hiperconnexió de les persones i la robotització industrial. És important entendre que els “robots” industrials, actualment no estan dotats d’intel·ligència, sinó que són simples autòmats que només executen la seva seqüència, prèviament programada per un enginyer, de manera indefinida. Des de fa alguns anys, és habitual escoltar a parlar del tòpic “Indústria 4.0” fent referència a la nova revolució industrial que està a punt de començar. La 4ª revolució industrial pot resumir-se en una expressió que cada vegada s’escolta més: “Les dades són el petroli que mourà a totes les indústries”.

La Intel·ligència Artificial (IA), és un terme encunyat als anys 50 que va donar per molts anàlisis teòrics i filosòfics, fins i tot per a moltes novel·les de ciència-ficció d’Asimov, però que finalment va ser incapaç de plasmar-se en solucions reals que demostressin un mínim d’intel·ligència. Dins d’aquest moviment, es crea una nova ciència, que coneixem com la ciència de les dades i dins d’ella es crea el nou concepte del Machine Learning, que es podria traduir com a “Aprenentatge de les màquines”. El Machine Learning és una tècnica, dins de l’enginyeria del programari, que consisteix en crear models capaços d’emmagatzemar coneixement, inicialment sense res de coneixement, de la mateixa manera que ho fa qualsevol ésser viu. Primer neix, després comença a entrenar els models per anar aprenent i creant el seu model a partir de les dades que es disposen.

Quines utilitats, radicalment innovadors, poden tenir a la indústria?

Si recordem la frase que defineix aquesta revolució, les dades són el nou petroli, sense dades el Machine Learning no és res. Qualsevol indústria que vulgui utilitzar aquesta tecnologia ha de començar per emmagatzemar tanta informació com el seu negoci pugui generar. Si tenim un històric de vendes, amb molta informació associada (hora, dia, condicions climàtiques, altres factors externs…), serà fàcil implementar un sistema que pugui predir amb certa precisió les vendes diàries, permetent reduir les despeses en emmagatzematge i millorar la logística de l’empresa. A totes les indústries es generen productes defectuosos, alguns es detecten als controls de qualitat i d’altres, acaben en mans dels clients que posteriorment procedeixen a retornar el producte. Si guardem un registre molt ampli de traçabilitat de productes/lots junt amb dades de producció (temperatura, estat de les màquines, humitat ambiental, operaris, origen de la matèria primera…), el Machine Learning ens permet trobar fàcilment les situacions en les quals el risc de defectes és major i evitar-les, reduint els índexs de defectes a les produccions.

Un cas molt simple, encara amb molt poc d’ús i que s’estendrà com la pólvora, és la supervisió d’instal·lacions amb càmeres tèrmiques. Aquestes càmeres generen mapes de calor, és a dir, imatges on el color de cada píxel depèn de la temperatura de l’objecte observat. Si disposem d’imatges tèrmiques en situacions excepcionals (sobreescalfaments) i de situacions normals, podem entrenar models intel·ligents, que posteriorment observen les càmeres a l’espera de situacions anòmales davant les quals generarà alertes. Resumint, podem crear “vigilants” que supervisen les instal·lacions, sense que aquests cobrin un sou ni ens suposen un cost excessiu, ja que són simples programes informàtics connectats a càmeres tèrmiques.

La tecnologia que ens permetrà mantenir aquestes dades segures i accessibles sense que puguin ser alterades, a part d’estar firmades criptogràficament pels seus “creadors”, és la Blockchain.

 

Pedro Serrano Prieto

Enginyer informàtic, empresari i consultor tecnològic especialista en Indústria 4.0

President de Lecrin Technologies SCA.

Email: pserrano@lecrintech.com

Web: www.lecrintech.com