Llançat amb èxit el primer nanosatèl•lit català, dissenyat per la UPC, amb tres experiments a bord

El CubeCat-2 és el primer nanosatèl·lit català que s’ha posat en òrbita a l’espai. Dissenyat i construït per investigadors del grup de Teledetecció del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), du a bord tres experiments per demostrar la viabilitat de diverses tècniques i tecnologies vinculades a l’ús dels senyals dels sistemes de navegació per satèl·lit per a usos de teledetecció, així com per provar instrumentació per a una futura missió de l’ESA.

El 15 d’agost a les 19:40 h CEST ha tingut lloc, des de la base xinesa de Jiuquan, el llançament d’un coet LM-2D que ha posat en òrbita, a uns 500 km d’altitud, tres mini satèl·lits. Un d’ells és el 3Cat-2 (CubeCat-2), el primer nanosatèl·lit català que es posa en òrbita a l’espai, el qual començarà a realitzar diversos assaigs científics per a l’ús dels senyals de navegació (GPS, Galileo,…) per a observació de la terra. L’aparell ha estat construït pel Grup de Teledetecció del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del NanoSat Lab de la UPC. Aquest laboratori és una iniciativa de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), amb el suport de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i té una triple vocació: científica, educativa i de servei, ja que, a diferència d’altres laboratoris en aquest àmbit, ofereix a empreses i institucions la possibilitat de qualificar els components que es volen enviar a l’espai.

image54Els satèl·lits en miniatura, especialment els del tipus Cubesat, són sistemes de petit volum d’uns 10 centímetres de costat, que pesen entre 1 i 10 kg, però amb les mateixes funcionalitats que un satèl·lit convencional. En aquest sentit, l’investigador Adriano Camps, un dels directors del NanoSat Lab i responsable del 3Cat-2, comenta que aquests aparells permeten “provar coses a l’espai que no ha provat mai ningú abans, com ara posar en òrbita càrregues útils per fer experiments científics o per analitzar el comportament d’un material o d’una tecnologia”. Aquestes càrregues útils es poden definir, per tant, com a “demostradors tecnològics” o com a “petites missions científiques”. Una part d’aquesta tecnologia existeix al mercat i té un ús tan quotidià com els xips o els transmissors receptors de comunicacions sense fil dels telèfons mòbils.

A la imatge de la dreta, en la part superior, es veu el nanosatèl·lit català 3Cat-2 , que pesa set quilograms i mesura una mica més que un foli: 24,4 x 34,5 cm i 10 cm d’alçada. Al seu costat, hi ha el desplegador en el qual va viatjar fins la posada en òrbita. En la part inferior de la imatge, dos membres de l’equip del NanoSat Lab introdueixen el 3Cat-2 a dins del desplegador orbital, abans de posar-lo en òrbita des de la Xina.

Concebut per funcionar com una constel·lació de satèl·lits, el 3Cat-2 es fruit de més de cinc anys de feina, tot i que els primers conceptes daten de 2003. El projecte 3Cat-2 ha disposat d’uns set cents cinquanta mil euros per demostrar la viabilitat des de l’espai d’aquestes noves tècniques i tecnologies que pretenen fer servir els senyals emesos pels satèl·lits dels sistemes de navegació global per a observació de la terra.

image1

Concretament, la càrrega útil principal és el reflectòmetre PYCARO (P(Y) & C/A ReflectOmeter), que està dissenyat per comparar un senyal directe procedent de sistemes de navegació per satèl·lit (o GNSS en anglès) com ara GPS, Glonass, Galileo o Beidou, amb el mateix senyal que s’ha reflectit a la Terra. Per tant, PYCARO funciona com el que s’anomena un radar biestàtic, és a dir, sense emetre senyal, només captant-ne els que emeten altres sistemes. Mitjançant aquest tècnica que es coneix com a GNSS-R, es podran obtenir dades d’altimetria oceànica, de l’estat del mar, o de la humitat del terreny, entre d’altres aplicacions.

Entre les càrregues que transporta el 3Cat-2 , es troba també el seguidor estelar (star tracker) Mirabilis, desenvolupat igualment pel Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions i del NanoSat Lab de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i un magnetòmetre experimental, desenvolupat pel grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències Espacials (ICE), un centre conjunt de l’IEEC i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per al futur observatori espacial d’ones gravitacionals e-LISA de l’Agència Espacial Europea (ESA), de la missió LISA Pathfinder. Mitjançant aquesta col·laboració, el3Cat-2servirà, a més, de camp de proves en òrbita d’un instrument dissenyat per una futura missió de l’ESA. A més, 3Cat-2 farà servir per primera vegada a l’espai el FAPEC, un potent compressor de dades desenvolupat per l’empresa DAPCOM, un spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat de Barcelona

En òrbita sobre el Campus Nord

Aquest nanosatèl·lit passa dues vegades al dia, durant 10 minuts, sobre el Campus Nord. El seu objectiu és demostrar noves tècniques d’observació de la Terra mitjançant els senyals emesos per satèl·lits de navegació. La diferència principal respecte a experiments anteriors és que el nanosatèl·lit de la UPC pot aportar informació de més valor i més detallada sobre els senyals que s’emeten des de diversos satèl·lits. Moltes persones, des de diversos punts de la Terra, segueixen en temps real el rastre del nanosatèl·lit en la seva òrbita al voltant del nostre planeta o publiquen les dades de telemetria que envia el nanosatèl·lit o la forma de descodificar-les.

Font : Universitat Politècnica de Catalunya