MIRAS: la nova línia de llum del sincrotró ALBA

r122_cat_nova_linia_alba_jpg_1225290088MIRAS és la vuitena línia de llum que posa en marxa la infraestructura científica singular i representa l’inici del projecte de consolidació del sincrotró ALBA. Està dedicada a la microespectroscòpia d’infraroig mig i llunyà, una tècnica molt útil per dur a terme recerca en àrees tan diverses com la ciència de materials, la biologia i la biomedicina, la geologia, l’arqueologia o el medi ambient, entre d’altres.

Aquesta nova línia de llum permet detectar i quantificar les molècules, així com la seva distribució espacial. Per tant, és clau per definir la composició química dels materials a escala molecular. A mitjan octubre, MIRAS ja va acollir el primer experiment oficial amb investigadors de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC), on van analitzar la penetració i la distribució de diferents sistemes lipídics, que prèviament havien generat, a les capes de la pell. Conèixer la localització i l’abast d’aquests sistemes permetrà millorar el tractament de les disfuncions cutànies i transportar principis actius (de tipus farmacològic o cosmètic) fins a les diferents capes de la pell on han de dur a terme la seva activitat. Actualment s’estan avaluant la resta d’experiments que s’hi faran fins a la primera meitat de l’any 2017

MIRAS és la primera línia de llum inaugurada al sincrotró ALBA després de la seva posada en marxa amb les set línies de llum inicials el maig del 2012. La nova línia es va començar a construir el 2014 i, després de la instal·lació dels components al túnel d’acceleradors i en la línia de llum, s’hi van començar a realitzar els primers experiments de prova a mitjan 2016. El cost ha estat d’un milió d’euros, i aquesta línia i està disponible per a investigadors tant de l’àmbit públic com del privat.

L’ALBA és l’única font de llum de sincrotró que hi ha a Espanya i en l’actualitat té vuit línies de llum que poden efectuar experiments en diferents àmbits científics, com ara la física, la química, les ciències de la vida, la ciència de materials, el patrimoni cultural, la biologia o la nanotecnologia. Està a disposició de la comunitat científica i del teixit empresarial i té la capacitat de donar servei a més d’un miler d’investigadors a l’any.

Actualment, s’estan construint dues línies de llum noves, que estaran dedicades a la fotoemissió amb resolució angular, de cara al 2019, i a la cristal·lografia de proteïnes, cap al 2020, respectivament.

Font: Universitats i recerca